El resultado de las pruebas, realizadas in vitro, ratifican las propiedades del gen RSK4 para frenar el crecimiento de algunos tipos de cáncer.Santiago Ramón y Cajal, responsable de esta investigación, explica que el RSK4 consigue este sorprendente resultado "induciendo a las células a limitar su proliferación en tumores renales y de colon". Los detalles y las conclusiones se publican hoy en la revista Clinical Cancer Research.Las células normales tienen una vida limitada y "se apagan" cuando entran en senescencia. Sin embargo, en el caso de las células tumorales este proceso no se produce, por lo que su proliferación no cesa. Esta inmortalidad caracteriza a las células cancerígenas, lo que determina un crecimiento incontrolado de los tumores. Dado que sobrepasar la senescencia es uno de los requisitos iniciales básicos para que se produzca una transformación celular maligna, analizar los mecanismos que modulan la senescencia puede ayudar a desarrollar terapias más efectivas contra el cáncer. "http://biotecnologia.diariomedico.com/2009/07/16/area-cientifica/especialidades/biotecnologia/investigacion/ratifican-gen-rsk4-puede-frenar-crecimiento-algunos-tipos-cancer" Diario Médico

Miquel Vilardell acaba de publicar Ser médico (Plataforma Editorial), un libro en el que recoge su reflexión acerca de la profesión. Sus mensajes básicos: hacer de médico es atender los problemas de salud que plantean los pacientes y, para hacerlo bien, hay que disfrutar haciéndolo.Miquel Vilardell, jefe de Medicina Interna del Hospital Universitario del Valle de Hebrón, catedrático de la Universidad Autónoma de Barcelona, presidente de la Comisión Nacional de su especialidad y vicepresidente primero del Colegio de Médicos de Barcelona, acaba de publicar Ser Médico. El arte y el oficio de curar, un libro en el que recoge sus reflexiones sobre la profesión tras casi cuarenta años de ejercicio. "http://www.diariomedico.com/2009/06/05/area-profesional/profesion/disfrutar-haciendo-medico-este-donde-este" diariomedico.com

Entrevista amb Jaume Reventós i Puigjaner. Doctor en Medicina i Cirurgia, Cap de Servei de la Unitat de Recerca Biomèdica, de l’Institut de Recerca i Hospital Vall d’Hebron de Barcelona, especialista en Bioquímica i Biologia Molecular. President de la Societat Catalana de Biologia, filial de l’Institut d’Estudis Catalans.

Se estima que en torno al uno por ciento de la población adulta está afectada por el síndrome de fatiga crónica, mientras que el porcentaje baja al 0,5 entre los niños y adolescentes. Como ocurre en la población adulta, en la que esta enfermedad tiene un mayor impacto en mujeres frente a los hombres (en una proporción de uno a ocho o nueve), en la pediátrica también hay más niñas que niños afectados, según Alegre.El pediatra debería sospecharlo en niños que presentan agotamiento, intolerancia al ejercicio físico y que no rinden en los estudios. Un estudio efectuado en Gran Bretaña y publicado en 2008 en Archives of Disease in Childhood ha demostrado que el SFC es una de las causas más frecuentes de absentismo escolar. "Los psiquiatras, psicopedagogos y pediatras tienen que trabajar la frustración de los niños que debido a su enfermedad ya no pueden estudiar, cuando antes eran personas muy brillantes".

L’investigador Joan Seoane, investigador ICREA a l’Institut d’Oncologia de l’Hospital Vall d’Hebron, ha estat guardonat amb el premi Banc Sabadell a la Investigació Biomèdica en reconeixement a la seva trajectòria professional. El jurat d’aquest premi dedicat a fomentar els treballs en biomedicina de joves investigadors (menors de 40 anys) ha destacat que el doctor Joan Seoane “constitueix un exemple molt rellevant de la importància de traslladar la recerca bàsica a noves estratègies diagnòstiques i terapèutiques en pacients amb càncer i especialment en tumors cerebrals”. Joan Seoane va néixer a Barcelona fa 38 anys i és doctor en bioquímica i biologia molecular per la Universitat de Barcelona. Després de realitzar la seva tesi doctoral al laboratori del professor Joan JosepGuinovart es va incorporar com a investigador postdoctoral al laboratori del doctor Joan Massagué al Memorial Slona-Kettering Cancer Center de Nova York, on va aconseguir el Research Fellow Award. L’any 2004, Seoane es va incorporar a l’Institut de Recerca de l’Hospital Vall d’Hebron, on dirigeix el seu propi equip dedicat principalment a les cèl·lules mare dels gliomes, responsables de la iniciació i resistència als fàrmacs d’alguns dels càncers de cervell més agressius.

• Uno de los objetivos es determinar su papel en el auge de ciertas enfermedades• Un equipo del Vall d'Hebron participa en el apartado dedicado a las bacterias del intestinoCuando se introdujo por primera vez el alcantarillado en Londres a mediados del siglo XIX, las enfermedades bajaron en picado. Con posterioridad, antibióticos y vacunas también contribuyeron a reducirlas. Sin embargo, puede que en la lucha contra los microbios estén pagando justos por pecadores, es decir, la higiene también podría estar exterminando algunas de las bacterias beneficiosas que habitan en el cuerpo humano. Ello explicaría, según la llamada hipótesis de la higiene, el crecimiento en los últimos 60 años de alergias y dolencias como la enfermedad inflamatoria intestinal, la esclerosis múltiple y la diabetes de tipo 1. Y es que el conjunto de estos microorganismos (o microbioma) no es parte menor del cuerpo humano: su peso alcanza los dos kilogramos y su número es 10 veces mayor que el de células del organismo.

"Algunos datos del proyecto MetaHIT, que busca descifrar el metagenoma, es decir, la suma de la información genética del total de microorganismos que viven en el intestino, sugieren que gran parte de los genes de las bacterias que viven en el intestino humano son compartidos." "http://youtu.be/yd6bZckrkWE" Video de la conferència "http://genetica.diariomedico.com/2009/12/07/area-cientifica/especialidades/genetica/gran-parte-de-los-genes-de-las-bacterias-son-compartidos"

Dos estudis del Vall d’Hebron Institut de Recerca han posat sobre la taula nous biomarcadors

"Podemos incrementar tanto la producción como la calidad en investigación clínica y, por descontado, la básica y traslacional", ha dicho a Diario Médico Joan Comella, nuevo director del Instituto de Investigación del Valle de Hebrón, que está vinculado al hospital del mismo nombre y a la Universidad Autónoma de Barcelona (UAB), y es uno de los primeros acreditados por el Instituto de Salud Carlos III.Su afirmación es relevante si se tiene en cuenta que este instituto, creado en 1994, es uno de los principales centros de investigación de España y el segundo de la clasificación nacional en producción científica (por volumen de publicación en revistas con factor de impacto). Finalizó el año pasado con un total de 466 publicaciones (138,958 de factor d impacto), incrementando en un 12 por ciento los datos del ejercicio anterior. Al acabar 2008 también tenía activos 383 ensayos clínicos, 214 proyectos de investigación (22 internacionales) y 156 proyectos internos. "http://www.diariomedico.com/2009/10/07/area-profesional/gestion/la-id-del-valle-de-hebron-va-a-crecer-mas" Diario Medico

L'expressió del transgèn indueix la resposta immune en teràpia gènica de cèl lules mare hematopoètiques. Aquestes troballes posen sobre la taula una limitació d'aquesta alternativa terapèutica en fase d'investigació.El nivell d'expressió del transgèn és el factor més crític pel que fa a inducció de resposta immune en teràpia gènica de cèl lules mare hematopoètiques. La troballa, que es publica en l'últim número de Molecular Therapy, és el resultat dels assajos d'un equip de l'Institut de Recerca de l'Hospital Universitari Vall d'Hebron de Barcelona (IR-HUVH).

Una iniciativa conjunta d’Oryzon, els Laboratoris Reig-Jofre i l’Hospital Vall d’Hebron

El Dr. Joan Comella, director de l'Institut de Recerca Hospital Universitari Vall d'Hebron, participarà el proper 5 de maig al debat 'El Projecte de Llei de la Ciència. Llums i ombres', que organitza la prestigiosa Societat Econòmica Barcelonesa d'Amics del País, presidida per Miquel Roca i Junyent.A més del Dr. Comella, també participaran Ramon Gomis, Director de l'IDIBAPS-Hospital Clínic, i Professor de la UB, David Serrat, President de la Secció de Ciències i Tecnologia de l'IEC i Catedràtic de la UB, i Eduard Salvador Solé, Director de l'Institut de Ciències del Cosmos i Catedràtic de la UB.

El debat sobre marcadors útils per predir l’aparició de càncer de pròstata continua obert

El Dr. Simon Schwartz, director del CIBBIM-Nanomedicina de l'Hospital Universitari Vall d'Hebron (HUVH), ha rebut un emocionant homenatge i reconeixement a la seva trajectòria professional. A una Sala d'actes on s'han donat cita més 200 persones, entre autoritats, companys i amics, el Dr. Schwartz ha repassat tota una vida dedicada a la investigació mèdica. Pioner en molts aspectes de la recerca en biomedicina a Catalunya i a Espanya, i sempre amb una mirada oberta i participativa al que succeeix al món, el Dr. Schwartz ha rememorat moments importants de la seva vida i de la vida de l'hospital, que han anat de la mà al llarg de les últimes dècades.

El Grup de Recerca en Diabetologia i Metabolisme de l'Hospital de la Vall d'Hebron, de Barcelona, ha identificat la proteïna IRBP com a diana terapèutica per a la retinopatia diabètica. El treball obre la porta a un nou repte en aquesta patologia: com modular a l'alça l'expressió d'aquesta proteïna en els malalts diabètics. La proteïna IRBP (Interphotoreceptor retinoic-binding protein) ha estat identificada com a nova diana terapèutica per a la retinopatia diabètica. La disminució d'aquesta proteïna en una fase inicial de la malaltia ha estat per primera vegada establerta en un assaig publicat en Diabetologia pel Grup de Recerca en Diabetis i Metabolisme de l'Institut de Recerca de l'Hospital Universitari Vall d'Hebron, de Barcelona, que dirigeix Rafael Simó (grup consolidat per la Generalitat de Catalunya i que forma part del Ciber de Diabetis i Malalties Metabòliques Associades).

Investigadors de l’Institut de Recerca de l’Hospital de la Vall d’Hebron han descobert que els nivells d’una proteïna, anomenada aprataxina, estan relacionats amb la resposta dels pacients a l’irinotecà, un fàrmac usat en quimioteràpia de pacients amb càncer de còlon. Aquesta molècula es podria usar com a marcador per a orientar millor el tractament de pacients amb càncer de còlon, augmentant així la seva supervivència. Aquesta troballa, liderada per investigadors del CIBBIM, s’ha realitzat en col·laboració amb CIBER-BBN (CIBER de Bioingeniería, Biomateriales y Nanomedicina) i els resultats de l’estudi han estat publicats a la revista Clinical Cancer Research.

El grup de recerca en Neuroimmunologia Clínica de l'Institut de Recerca de l'Hospital Universitari Vall d'Hebron de Barcelona (IRHUVH), dirigit pel Dr. Xavier Montalban, publica a la revista Annals of Neurology un estudi on es demostra que una elevada resposta immune enfront del virus Epstein- Barr (EBV) és un factor associat amb el desenvolupament d'Esclerosi Múltiple en pacients que han presentat un primer brot suggerent de la malaltia.

Segons el Dr. Xavier Montalbán, director del Centre d’Esclerosi Múltiple de Catalunya

El grup d'investigació en anatomia patològica de l'Institut de Recerca de l'Hospital Universitari Vall d'Hebron de Barcelona ha estudiat la funció del gen anomenat 'RSK4' com un possible supressor tumoral. El resultat de les proves, realitzades in vitro, ratifiquen les propietats del gen RSK4 per a frenar el creixement d'alguns tipus de càncer. El Dr. Santiago Ramón i Cajal, responsable d'aquesta investigació, ens explica que el RSK4 aconsegueix aquest sorprenent resultat "induint a les cèl.lules a limitar la seva proliferació en tumors renals i de còlon". Els detalls i les conclusions de la investigació es publiquen en la revista Clinical Cancer Research.

Experts de l'Institut de Recerca de l'Hospital Universitari Vall d'Hebron de Barcelona (IR-HUVH) i del Servei de Nefrologia Pediàtrica del mateix hospital han publicat un estudi a la revista American Journal of Kidney Diseases (AJKD) en el qual s'aporten noves dades sobre la glomeruloesclerosis segmentària i focal (GESF) infantil que podrien ser clau per entendre la causa d'aquesta malaltia quan no és de tipus genètic. Així mateix, els resultats presentats poden ser utilitzats com un marcador per diferenciar els casos de GESF d'origen genètic dels que no ho són, sense recórrer a les anàlisis genètiques emprades actualment. "http://youtu.be/aPtT7m6eXBY" Video

L'Institut de Recerca de l'Hospital Universitari Vall d'Hebron (IR-HUVH) és el primer centre sanitari de l’Estat espanyol en adquirir el Genome Sequencer FLX System de l’empresa 454 Life Sciences, del grup Roche. Aquest nou sistema de seqüenciació, d'alt rendiment, millora la productivitat i la precisió de la seqüenciació de genomes a l'IR-HUVH.

Investigadores del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) presentan los resultados de un estudio que explica cómo la presencia de unos cúmulos anormales de proteínas en el interior de las células nerviosas se asocia a la muerte neuronal en los enfermos de Parkinson. Esta investigación plantea también, a nivel experimental, una nueva estrategia terapéutica que se podría aplicar potencialmente, aunque no de forma inmediata, al tratamiento de esta enfermedad, actualmente incurable.

El diagnòstic de la fatiga crònica ja es pot efectuar en nens i adolescents en els que cada vegada és més comú, segons José Alegre, coordinador de la Unitat del Síndrome de Fatiga Crònica de l'Hospital Universitari de la Vall d'Hebron, de Barcelona, arrel de la VII Jornada de Avanços d'aquesta enfermetat.

L’Institut de Recerca de l’Hospital Universitari Vall d ́Hebron demostra com hi ha un descens significatiu de la secreció de senyals inflamatòries de la mucosa intestinal en la malaltia de Crohn gràcies a la presència de Lactobacillus casei.